5 de novembre: Dia Internacional de la Llengua Romaní

Redacció / 5 de novembre de 2017

Esther Montañana des del la coordinació d’Igualtat i Convivència ens recorda  el calendari cívic amb un taulell en el corredor de la planta baixa que recull informació gràfica sobre la celebració en qüestió. El darrer 5 de novembre s’ha celebrat el Dia Internacional de la Llengua Romaní per reivindicar la necessitat de reconeixement polític i institucional de qualsevol poble o minoria que haja estat discriminada

La comunitat internacional està avançant cada vegada més cap a la inclusió definitiva i el reconeixement del poble gitano, un consens que cal destacar. Un pas previ a reconèixer l’altre és conèixer-lo.

El poble gitano és internacional: es calcula que hi ha entre dotze i quinze milions de persones gitanes que viuen a Europa, dels quals entre set i nou milions viuen als 27 països de la Unió Europea.

Un tret del poble és el fet de no tenir aspiracions territorials, perquè no reivindiquen cap estat gitano, açò no obstant no resta sentiment d’unitat a un poble que històricament ha estat perseguit i rebutjat.

Va ser amb l’arribada dels Reis Catòlics al poder que es va començar a perseguir el poble gitano a la península. El 1499 es va establir la Pragmàtica de Medina, que obligava totes les persones gitanes a fer-se sedentàries i a posar-se sota les ordres d’un senyor feudal en el termini de seixanta dies si no volien ser expulsades dels regnes de Castella i Aragó. La persecució del poble gitano no es va acabar amb els Reis Catòlics, sinó que va continuar amb regnats posteriors.

Durant tot el segle XIX i principis del XX, la discriminació contra el poble gitano va seguir present a les lleis i a les relacions amb la societat majoritària. Un dels episodis més durs del segle passat va ser la mort d’un milió de persones gitanes a l’Holocaust nazi durant els anys quaranta.

Malauradament, la llengua romaní ha patit la mateixa persecució ferotge que el poble gitano ha hagut de suportar. A l’Estat espanyol, per exemple, va estar prohibida i perseguida per diferents lleis discriminatòries des del segle XVI fins a la dictadura franquista, en què el caló es considerava “llengua de delinqüents”.

Però, malgrat les persecucions, al segle XXI el romanès és una llengua viva, testimoni de la transnacionalitat del poble gitano: es parla a la majoria de països de la Unió Europea i més enllà d’aquests. A més, és el mitjà de comunicació habitual entre gitanos de diferents nacionalitats.

Print Friendly, PDF & Email