Rafael Fernàndez, exdirector de l’IES La Sénia: “En la vida no hi ha problemes, hi ha solucions”

Cristian Jiménez / Carlota Romero / Dani Sorní / 29 de septembre del 2016

Rafael Fernàndez  ens rep el 29 de setembre del 2016 a la una. Ens cita en el despatx de baix de les escales per  fer-li una entrevista. Conversem amb ell i li  expliquem qui som i on publicarem el que anem a parlar amb ell. A l’exterior hi ha molt de soroll, estem tots un poc nerviosos  però a la fi en començar  l’entrevista ens relaxem una miqueta.

Carlota Romero: En quin any vas arribar l´institut?

Rafa Fernàndez: En l´any 2000 , el curs 2000-2001.

Cristian Jiménez: Com era aleshores La Sénia? Hi havia molts alumnes?

R.F.: La Sénia tenia aproximadament 1000 alumnes . Era molt complicat, perquè tenia dos blocs, un a la part del col·legi L´Horta i l’altre en aquest institut.

C.R.: Algú et va animar a agafar el càrrec de director?

R.F.: Jo en un principi no volia ser director, a mi el que m´agradava era donar classes però com resulta que no es presentava ningú i pareixia que anaven a agafar un altre director d’altre institut, em vaig presentar com a voluntari . Un poc em va ajudar Eva i un antic cap d´estudis anomenat Jorge.

C.R.: Abans de La Sénia , anaves a un altre institut? Quants anys?

R.F.: Sí, anava a Alginet , vaig estar 8 anys , ací porte 17 anys.

C.R.: T´ha afectat a la teua vida quotidiana el ser director?

R.F.: Sí, clar perquè ací dedique moltes hores, per una banda tinc la llibertat de treballar com director i per altra banda la paperassa, les reunions, les visites de pares, donar classe… M´agafen hores de la meua vida.

Dani Sorní: Quina edat tenies quan vas començar a ser director?

R.F.: Vaig començar amb 37 anys.

C.J.: Se t´ha fet dur el càrrec de director?

R.F.: No, la veriat és que no, a banda d’això La Sénia  és un institut que estava bé.

A més a més, treball, moltíssim però dur,  no i sobre tot jo crec que Paiporta té molt bona gent i en general pares i alumnes es comporten .

C.R.: Com valores tot aquest període com a director?

R.F.: Jo el valore molt positiu , molt de treball, moltes preocupacions…Però sóc dels que pensa que en la vida no hi ha problemes, hi ha solucions .

D.S.: De quina assignatura has sigut professor?

R.F.: Sols de biologia.

C.J.: Podries contar alguna anècdota d´aquests anys?

R.F.: La vida de director és tota una anècdota…Des d’un alumne que llança una cadira per la finestra fins a alumnes que llancen pedres als cotxes de fora del institut.

D.S.: T´ha costat deixar el càrrec de director?

R.F.: La veritat és que sí… Però realment és com el que puja a un pic i després vol tornar a pujar un altre.

C.J.: Què és el més graciós que t´ha passat a classe?

R.F.: Vaig ficar un examen de biologia on preguntava el nom d´un  “peix teleóster”, i un alumne va ficar anguila, la resta es van copiar malament i van ficar àguila.

I ja l’última pregunta …

C.J.: Te’n portes records de L´IES La Sénia?

R.F.: Les eixides a la neu, a l’auditori , al palau… però el que més me’n porte és l´estima dels alumnes.

En acabar aquesta conversa li donem  les gràcies per la seua atenció i després abans d’acomiadar-nos,  fem una xicoteta sessió fotogràfica amb l’institut de fons.

Print Friendly, PDF & Email