Els alumnes de 4t d’ESO comenten el llibre Joc Brut de Manuel de Pedrolo

Sergi Durbà / 22 de gener de 2018

Després d’un interessant debat a classe, aquestes són les ressenyes que els alumnes de l’E-42 han escrit amb motiu de la lectura del llibre Joc brut, de Manuel de Pedrolo

EL JOC BRUT SEMPRE FALLA

En la meua opinió, Joc Brut és un dels millors llibres que he llegit des que estic a l’institut. La història em pareix molt interessant i misteriosa i els llocs on està situada em pareixen perfectes. A més, els personatges estan molt ben caracteritzats. He gaudit molt llegint-lo, però m’haguera agradat que el final fóra un poc més clar, perquè no està gens especificat el que fan els policies amb Juna i Xavier, els principals personatges. En resum, em pareix un bon llibre, per les seues característiques i per la forma magistral amb què Manuel de Pedrolo conta la història

 

EL DESENGANY

El llibre m’ha agradat moltíssim. Quan et poses a llegir-lo es passa el temps rapidíssim, ja que és molt interessant i no pots parar de devorar pàgines. El tema de la novel·la és l’engany d’una noia a un xic a qui tan sols vol utilitzar. Així, Xavir, que és el nom del personatge en qüestió, es veu molt influït per tot el que Juna desitja, de manera que acaba cometent un assassinat. Finalment, una cosa que també m’ha paregut molt curiosa és que la història comença amb una trobada qualsevol, cosa ben normal en la vida quotidiana

 

JOC BRUT, UN LLIBRE DEL QUE S’ESPERAVA MÉS

Joc Brut, un llibre mancat de coherència i avorrit. Per favor, que ningú crega això que una xica és capaç de manipular que acaba de conèixer fins el punt de fer que cometa un assassinat del seu marit en ple segle XXI. Perquè aquesta és l’època en què discorre l’acció. A més a més, no hi ha cosa que odie més dels llibres que el fet que tarden més de 100 pàgines a arribar a un punt en concret, és a dir, que tarden tant a descriure alguna escena. Trobe que amb la meitat podria haver-me assabentat igual.

Crec que el llibre pot resumir-se en tres línies: una, xica convenç xic que acaba de conèixer de matar al seu marit; dos, quedar-se amb els diners de l’herència; i tres, anar-se’n a viure amb el seu amant i deixar al pobre xic en la presó. Evidentment, tot acaba com el ball de Torrent. La trama m’ha paregut un poc simple però crec que si Manuel de Pedrolo, l’autor, l’haguera escrit d’una altra manera, haguera estat un dels meus llibres favorits, cosa que no ha passat. Mala sort per a mi. Així que fins al pròxim llibre.

 

UNA HISTÒRIA PLENA DE MENTIDES

El llibre està bé, encara que és molt previsible. Per a mi no tenia cap sentit que Xavier cometera l’assassinat. El que no m’ha agradat ha sigut que al principi del llibre et contaren el final. Així se sap tot, de manera que si ja és previsible, a més a més, te’l conten abans de llegir-lo. Hi ha també paraules de difícil comprensió, encara que el glossari que aporta l’edició del llibre, resulta de molta ajuda.

En resum, Xavier és un xic tranquil i enamorat que acaba sent un xic preocupat, un poc obsessiu i desconfiat. Els protagonistes passen un període de calma interna fins que el remordiment i la culpa acaben conduint-los a un final desesperat.

 

UN JOC UN TANT BRUT

Un llibre interessant però molt típic. Sempre és la dona la que enganya l’home. El masclisme mai no serà eradicat. Però llevat d’això, un llibre molt bo, redactat amb mestria, amb molts adjectius i detalls exemplificatius del concepte arquetípic que “l’amor cega”.

Quan veus el títol i el resum t’esperes la típica novel·la policíaca i antiga. I quan lliges el principi imagines que un dels enamorats serà assassinat o alguna cosa per l’estil, però després t’adones que és la típica història d’amor i fins quasi la meitat del llibre, no comença el final.

Un xic jove que s’enamora de Juna, una xica que juga amb ell fins al punt de demanar-li que assassine al seu suposat oncle. Xavier accepta i ací comença una sèrie de successos ben interessants.

Print Friendly, PDF & Email