Classe de biologia passejant per un dels nostres paratges naturals més importants: L’Albufera

Lucia López / Nerea Varvaró / Glòria llàcer / 6 de maig de 2018

Observàrem “diferents aspectes dels ecosistemes que anàvem veient com el sòl, el color dels troncs dels arbres, com la llum i l’aigua determinaven la morfologia dels ecosistemes que estàvem veient”

El 19 d’abril els grups de PR4 i E-11 acompanyats per les professores Glòria Llàcer i Mònica Camiña vam visitar un dels  paratges més importants i rics del nostre territori, L’Albufera. L’activitat, subvencionada per l’Ajuntament de Paiporta -que ens premiava així els cal·ligrames presentats per al concurs del Dia de l’Arbre- i coordinada per Concepción Martínez, va estar sense cap mena de dubte un èxit absolut, un itinerari intens i sorprenent del que destacaríem la ingent informació així com la passió per la natura de la nostra guia Marian Valcanos i de la resta de monitors acompanyants.

Lucia López de 1r d’ESO ens  ho explica així: “Marian va començar explicant-nos la història de l’Albufera i subratllà que es  tractava del llac d’aigua dolça més gran d’Espanya i una de les zones humides més importants de la península Ibèrica. Un paratge de gran de gran interés ecològic en què hivernen espècies úniques d’aus aquàtiques.

Després ja en les barques vam fer un passeig i Marian ens anava comentant informació sobre el parc, com el lloc i la manera de pescar les anguiles i aspectes històrics com que en una altra època tot aquest espai natural era propietat dels reis. Vam tindre la sort de trobar parelles d’ànecs amb la femella i el mascle, deia que per a diferenciar-los era que les femelles eren de color marró per camuflar-se i el mascle per diferenciar-se quan acabaven de nàixer tenia el bec de color taronja. També que abans no hi havia  depuradora, i tota l’aigua que eixia de les cases estava contaminada i això perjudicava l’Albufera per sort,  ja no. L’ home que portava la barca van mesurar la profunditat de l’Albufera que era molt baixeta. I molt més….

Vam fer una parada al bosc per esmorzar, i després vam reprendre la marxa per adreçar-nos a la platja. Ens va explicar les típiques fulles de dos palets dels pins que eren així per què en València no plou prou i les fulles s’assequen molt ràpid, per exemple a A Coruña no hi ha eixe tipus de fulles. També vam observar una  enfiladissa, amb unes  fulles que tenien com una espècie de pels amb les que s’adhereixen a l’arbre. Ens comentaren diferents aspectes dels ecosistemes que anàvem veient com el sòl, el color dels troncs dels arbres, com la llum i l’aigua determinaven la morfologia dels ecosistemes que estàvem veient”

Com a conclusió transcrivim les paraules de  Nerea Varvaró també alumna de primer d’ESO: “Aquesta experiència ha estat divertida i molt interessant perquè hem aprés coses sobre aquest paisatge protegit com és l’Albufera, el Saler i la Devesa.”

Print Friendly, PDF & Email