Un grup d’alumnes de 3r i 4t visita el Tancat de la Pipa de l’Albufera

Sergi Durbà / 10 de maig de 2018

Des de diversos punts d’observació, els alumnes inventarien aus i vida silvestre: per allí vola un agró imperial, per allà un xatrac, ací prop una bandada de siverts, i entremig unes quantes polles d’aigua en companyia de tantes altres fotges. Fotges comunes i fotges banyudes. Reposant en les canyes, s’aprecia un preciós exemplar de xitxarra de canyar. I amb les seues potes llargues i els seus colls ondulats, un grup de flamencs estaquen els seus becs en el fang a la recerca dels suculents crustacis que li donen aquest color blanc tan distintiu i tan característic d’aquestes latituds mediterrànies.

El Tancat de la Pipa és un espai recuperat per a gaudi dels valencians que se situa en ple cor del Parc Natural de l’Albufera. Com és preceptiu, s’arriba navegant per un canal que arranca des del Port de Catarroja, un refugi a bastament desconegut i de natura salvatge on un es pot diluir amb la flora i la fauna present al llarg d’un ecosistema que resulta senzillament fabulós, la veritat. Quan un s’endinsa en el paratge, el temps s’atura i és aleshores quan comença a apreciar la llibertat que deuen sentir els agrons que s’enlairen o els collverds que naden pel lluent de l’aigua dolça. Aleshores, els alumnes pregunten. I els guies expliquen i responen. I els prismàtics comencen a albirar la interminable superfície aquosa coberta de canyes, i de mates de jonc, i de fang, i de tot allò que enriqueix la curiositat dels visitants.

Des de diversos punts d’observació, els alumnes inventarien aus i vida silvestre: per allí vola un agró imperial, per allà un xatrac, ací prop una bandada de siverts, i entremig unes quantes polles d’aigua en companyia de tantes altres fotges. Fotges comunes i fotges banyudes. Reposant en les canyes, s’aprecia un preciós exemplar de xitxarra de canyar. I amb les seues potes llargues i els seus colls ondulats, un grup de flamencs estaquen els seus becs en el fang a la recerca dels suculents crustacis que li donen aquest color blanc tan distintiu i tan característic d’aquestes latituds mediterrànies. El passeig en barca permet comprovar també la proximitat de la gran ciutat i, com no, la pressió urbanística i empresarial que suporta l’Albufera en tot el seu conjunt. És arribat aquest punt que tots els presents ens adonem de la importància de recuperar i protegir el patrimoni mediambiental que ens acompanya, que és gran, bellíssim i d’enorme valor.         

El Tancat de la Pipa, després de tot, es tracta d’un exemple a seguir, quaranta hectàrees d’extensió guanyades als camps d’arròs reconvertides ara en un projecte de conservació de les nombroses espècies d’aus que nien en l’Albufera, ja siga de manera permanent, ja siga com a estació de pas en la seues rutes migratòries. I el millor és que el Tancat és nostre, i és un refugi viu, i a tocar de les poblacions de l’Horta, i a disposició dels nostres alumnes. En aquesta ocasió, per això, foren un grup d’estudiants de 3r i de 4t comandats pel professor de Biologia Lluís Sanchis. Però en un futur, cal que siguen més. Perquè sempre cal estudiar i, en conseqüència, estimar, les meravelles ecològiques que ens proporciona el nostre particular raconet de món.   

 

Print Friendly, PDF & Email