Pilar Pérez: El programa Pigmalió és considerada una pràctica amb èxit per la UNESCO

Manuel Bermudo / Héctor Bordés / Pablo Navarro / Carlos Tarazona

Pilar Pérez ens ha fet lloc en la seua atapeïda agenda per fer-li una entrevista  on parlarem del la seua vida estudiantil, la seua trajectòria professional i sobre el programa Pigmalió.

Pablo Navarro: Perquè vares voler ser orientadora?

Pilar Pérez: Perquè m’agrada molt la docència i m’agrada molt ser professora. també pensava que des de l’orientació podria fer un paper positiu per als alumnes.

Carlos Tarazona: Quin és el treball de l’orientació?

P.P.: És un treball que no està massa definit perquè de vegades cada orientador fa coses diferents en cada centre però jo crec que té vàries branques: una és l’orientació acadèmica que es ajudar-vos a aprendre decisions adequades per al vostre futur,  triar bé les optatives,  elegir entre un itinerari o un altre. Una altra branca és ajudar-vos a estudiar i organitzar-vos millor el temps d’esplai, de treball, d’estudi per a què tinga un èxit acadèmic i també amb els meus companys ajudar a preparar matèria per a la tutoria, col·laborar amb l’equip directiu en diversos programes del centre, és a dir, contribuir amb  les meues possibilitats  a l’èxit personal i acadèmic dels alumnes amb els meus companys naturalment, perquè tots tenim els mateixos objectius.

Héctor Bordés: T’hauria agradat estudiar alguna altra carrera?

P.P.: No sé, de vegades jo crec que m’agrada ser professora, els meus avis, els dos materns eren mestres, el meu avi patern també treballava a l’Escola Superior de Formació Professional, aleshores hi tinc professors per tot arreu de la meua família per això m’agrada el treball.

Manuel Bermudo: Tens alguna anècdota important que recordes?

P.P.: El que més m’agrada i crec que a tots els professors és trobar alumnes que fa molts anys que varen ser alumnes nostres i que ens donen una abraçada quant et veuen pel carrer, això és el que més t’ompli per què penses que si se’n recorda de tu és perquè té un bon record de tu.

P.N.: Quin és el teu llibre preferit?

P.P.: Hi ha molts llibres preferits, no sé, pot ser Cent anys de soledat, jo crec que és el meu llibre preferit.

P.N.: Perquè?

P.P.: Perquè per a mi és un relat mostra la complexitat de les relacions de les persones i la màgia, també d’eixes relacions reals i figurades, és un llibre no em canse de rellegir.

C.T.: Penses anar-ten alguna altra part per treballar o prefereixes estar en La Sénia?

P.P.: (Es riu) Estic molt a gust ací en la Sénia, jo crec és el millor institut de la Comunitat Valenciana i entre tots el fem perquè tenim  -jo crec- molt bon professorat i professorat amb ganes de donar el millor per als seus alumnes i tenim a més uns alumnes que “són la canya” com vosaltres.

H.B.: Com se’t va ocórrer el programa Pigmalió? I que és?

P.P.: El programa Pigmalió, no és una ocurrència meua, és un programa que ve treballant-se des de fa més de 30 anys en molts llocs. Als Estats Units hi ha investigacions educatives de tutoria entre iguals des de fa més de 30 anys, a més és considerada una pràctica amb èxit per la UNESCO. Hi ha molts centres que amb  noms diferents estan treballant la tutoria entre iguals per tant no és una ocurrència  meua i jo l’únic que vaig fer és comentar-ho i començar a treballar amb el meu company. Després anàrem a fer SIMCE amb altres molts professors. És un programa de tots: dels professors que estan, també del equip directiu i sobretot de vosaltres que esteu en el Pigmalió que és un programa per a vosaltres com tot el que fem a l’institut (es riu).

M.B.: Què tens pensat aquest curs per al programa Pigmalió?

P.P.:  Per a este curs tenim pensat involucrar  les famílies, fer una plataforma web  on penjar els materials perquè hi ha molts centres que ens demanen consell i que venen a veureu i penjarem tots els materials per a què estiguen prop de tots i anem a modificar alguna xicoteta cosa com materials manipulats per a treballar també a les hores de Pigmalió. Continuarem treballant en el programa Pigmalió la intel·ligència emocional que pensem que és una part que no sempre es treballa als instituts i que té molta importància.

P.N.: Finalment, quines qualitats s’han de tindre per ser un bon Pigmalió?

P.P.: Per ser un Pigmalió? (Es pregunta a si mateixa)Tenim pigmalions majors i menuts, els majors són els que ajuden als menut perquè estableixen com sabeu parelles entre un major i un menut que duren tot un curs i durant eixe curs es reuneixen una volta en el pati a la setmana que és  obligatòria per les dues parts i després poden reunir-se les vegades que vulguen. Qualitats que han de tindre? jo crec que estan clares, generositat, amabilitat, saber escoltar, empatia, ser una persona generosa, responsable i valenta.

En aquest institut hi ha valents per a què ningú es clave amb ningú i tracten de estar vigilants per a què hi haja benestar en l’institut, per tant ser valents, responsables, ser bons amics, ser persones generoses, eixes són les qualitats que teniu vosaltres (diu la entrevistada als entrevistadors).

Es nota que el programa està ja molt avançat, que tot funciona a la perfecció i Pilar Pérez transmet alegria i satisfacció. En acabar l’entrevista li donem les gràcies pel teu temps i li diem que ens agradaria fer-nos una foto amb ella per a la revista.

Print Friendly, PDF & Email