Àngel Rabasa: “Amb el grup instrumental PROESO hem actuat en els principals auditoris de la Comunitat”.

Noah Dewsbery / Dani Lerma / Pau Paredes / Clara Ruiz

El 6 d’Octubre Àngel Rabasa  cita en la seua aula de música, l’observem una miqueta nerviós però molt amable i amb l’entusiasme que el caracteritza ens respon àmpliament les nostres preguntes.

Noah Dewsbery: Anem a començar l’entrevista a Ángel Rabasa.

N.D.: Per què et va cridar l’atenció la música?

Àngel Rabasa: Doncs jo sóc de Cullera un poble on tenim dues bandes i jo concretament sóc de l’Ateneu Musical de Cullera i allí amb sis anys vaig començar els meus estudis de música i després vaig passar al conservatori superior de València i de sempre he sigut músic.

N.D.: Quins cursos has estudiat al conservatori?

A.R.: He estudiat el títol superior de clarinet i també tinc estudis de composició.

N.D.: Quins estudis has fet per a ser professor de música?

A.R.: Vaig cursar batxiller, vaig cursar el títol superior de música i vaig fer el Curs d’Aptitud Pedagògica i molt jove, amb vint-i-dos anys vaig començar a ser professor a Eivissa.

N.D.: En quins llocs has treballat abans de l’educació?

A.R.: Curiosament he treballat en l’escola de música de la meua societat i des de molt jove com he comentat, quan jo vaig acabar els estudis de música va començar la LOGSE. En aquesta reforma apereixia la música com a matèria obligatòria impartida per especialistes i curiosament vaig començar ja des de molt jove. Porte vint-i-dos anys de professor de música.

Clara Ruiz: Has guanyat algun premi?

A.R.: Vaig ser seleccionat per a la Banda Mundial de Joves i vaig ser becat per la Associació d’Intèrprets i Executants d’Espanya.

C.R.: Quin és el teu compositor preferit?

A.R.: De més antic a més modern començaria per Johann Sebastian Bach, també m’agraden els compositors romàntics cóm Txaikovsky, després compositors nacionalistes i compositors espanyols com: Falla, Granados, Turina, Albéniz i després de compositors valencians de música per a banda com per exemple: Rafael Talents compositor de Cullera que ha faltat ja.

C.R.: Quins instruments toques?

A.R.: Jo tocar, “tocar” perquè això són paraules majors – perquè tocar un instrument és tota una vida-, el meu instrument és el clarinet.

Pau Paredes: Bé Àngel ja anem per la meitat de l’entrevista.

P.P.: A la teua família hi ha persones interessades en la música.

A.R.: Bé, el meu pare és un gran aficionat a la música i sempre ha vingut a veure els assajos i concerts, però pròpiament músic, músic en la meua família sols estic jo.

P.P.: Quin és el teu llibre preferit?

A.R.: Normalment m’agraden les biografies de músics, ara mateixa estic llegint-ne una  que es diu Instrumental d’un músic anglès que es diu Rodes que és pianista.

P.P.: Estàs content de treballar ací a la Sénia?

A.R.: Molt, diria que tots els dies m’alce molt content per vindre a treballar a la Sénia i tenim molt bons alumnes, molt bons companys i m’agrada molt.

P.P.: Què tens pensat per al futur pel que fa a instituts?

A.R.: Curiosament vinc de Cullera tots els dies però com m’agrada molt mentre que estiga content com estic, de moment pense seguir en la Sénia.

Dani Lerma: De què tracta el teu nou projecte?

A.R.: Degut a l’assignatura que impartisc, la música, tenim la possibilitat de fer actuacions en grans auditoris. El projecte, aquest any compleix nou cursos ja que vaig crear el GRUP INSTRUMENTAL PROESO de professors de música de la Comunitat Valenciana  on tenim una banda de quasi cent professors i  on participen els nostres alumnes fent el cor de PROESO i amb el que hem actuat en els principals auditoris de la comunitat com pot ser El Palau de la Música, El Palau de les Arts, l’Auditori de Castelló, l’Auditori d’Alacant, l’ADDA i després vàrem fer un nou projecte que participa La Sénia i el cor de la Unió Musical de Paiporta que vàrem fer a Cullera que s’anomenava L’ ESO CANTA AMB COR que és exclusivament de música vocal i  on també treballem els valors com l’any passat la violència de gènere i aquest any anem a treballar el ciberassetjament i també anem a fer una conferència amb MEDUSA SUNBEACH FESTIVAL que es fa curiosament a Cullera i  on assisteixen segons m’han comentat cent cinquanta mil persones i amb un pressupost al voltant de quasi vint milions d’euros.

D.L.: Tens pensat futurs projectes?

A.R.: Diguem que conforme anem fent el camí i els diferents cursos sempre van sorgint nous projectes i sempre, doncs, anirem fent nous projectes lògicament.

D.L.: Com última pregunta per a finalitzar l’entrevista.

Quina es la anècdota més graciosa que t’ha passat a la Sénia?

A.R.: Doncs…Va ser que em vaig quedar en l’aula i quan vaig eixir i arribí baix i tenia el reixat de les escales tancat i ja se n’havien anat les conserges i se n’havia anat tot el món, vaig haver de cridar per telèfon a les conserges i si no recorde mal em va obrir Vicent de secretaria i això em va passar ací en la Sénia.

Li demanem a Àngel que es faça una foto amb nosaltres i ell ens respon:- Per suposat anem a fer-nos la foto i moltes gràcies a vosaltres. Esperem ja eixa revista que esteu treballant, molts ànims i ens veiem!!!

Ens fem la foto tots junts més relaxats tots després de fer el treball i ens n’abaixem cap al pati. Ha estat un esplai ben productiu. Esperem que en una altra ocasió Àngel ens conte més projectes.

Print Friendly, PDF & Email