Cinemes al pobles. Evolució, realitat i nostàlgia.

Laura Barrera. E-32 / 28 d’abril de 2017

A l’hora de comentar un tema com aquest, he de dir que a mi, personalment m’agradaria més un cinema a Paiporta encara que no pose les millors estrenes. El tindria més proper que el d’un centre comercial, per exemple. A més, als centres comercials hi ha més quantitat de gent i jo preferisc un cinema tranquil amb gent coneguda al costat.

Quan imagine un cinema al meu poble, pense en un com el de la pel·lícula Cinema Paradiso, un cine antic, amb música vella. I jo, jove, anant corrent amb els meus amics a per una entrada a la taquilla, vore la pel·li tots junts i eixir del cinema rient i jugant, com a les pel·lícules velles. I trobar-te gent coneguda, ancians que et saluden amistosament i altres amics jugant a l’eixida.

Trobe que tot açò sols es pot fer als cinemes propis del poble, als quals la gent es coneix i es produeix un ambient agradable, mentre que als centres comercials és anar, vore la pel·li i tornar entremig d’un ambient menys divertit que als del poble.

Print Friendly, PDF & Email