El Grup Flexible a l’estil de Gloria Fuertes

MªÀngels Verdejo / 24 de maig de 2017

Els alumnes del Grup Flexible s’han acostat a la poesia de Gloria Fuertes des de la proposta lectora de La poesía no es un cuento. Les paraules cobren una entitat diferent en aquest poemari i, a poc a poc, han calat en els nostres alumnes, desenvolupant la seua sensibilitat cap a la creació poètica.

Els alumnes del Grup Flexible s’han acostat a la poesia de Gloria Fuertes des de la proposta lectora de La poesía no es un cuento, llibre de poemes en castellà on l’autora tracta temes com l’amistat, la pau, l’amor… carrega contra la guerra, les injustícies, la manca de solidaritat… sempre amb molt de sentit de l’humor, jocs de paraules, molts efectes sonors i no sempre rima, al temps que ens fa reflexionar sobre les persones i llurs actituds. Les paraules cobren una entitat diferent en aquest poemari i, a poc a poc, han calat en els nostres alumnes, desenvolupant la seua sensibilitat cap a la creació poètica.

Mireu quines poesies han elaborat els alumnes del Flexible 🙂 🙂 🙂

Jorge Escrich, a l’esquerra en la fotografia, s’ha inspirat en el poema “Doña semana” i n’ha fet la seua particular versió, en la qual cal observar com s’ha procurat la rima de tots els dies excepte de dilluns (segurament per l’extrema vagància que comporta el dia), divendres (clarament perquè només es treballa la meitat) i dissabte (atribuïble a la tranquil·litat pròpia del dia de descans). Ací teniu l’assignació feta a cada dia:

LOS SIETE DÍAS

La semana tiene siete días

y ahora vamos a explicar los días.

Primer día: lunes, con vagancia.

Segundo día: martes.

Ese día hay que practicar mates.

Tercer día: miércoles.

Día largo y duro para ir al cole.

Cuarto día: jueves.

Tú me ves y no me ves.

Quinto día: viernes.

Solo medio día de trabajo.

Empieza el fin de semana,

que es cuando puedo quedar con mi amiga Ana.

Domingo: último día. A la misa y…

a estrenar una camisa.

Patrick Pérez, al centre en la imatge, s’ha inspirat en el poema “Ya ves qué tontería”. Jutgeu vosaltres mateixos si es pot demanar més intensitat en els sentiments expressats:

ERES

Tú eres mi cielo, mi ilusión,

y por eso te dedico esta canción.

Eres mi estrella,

y tú reluces más que ella.

Eres mi corazón, mi alegría.

Y por eso, a ti, te dedico esta poesía.

 

Lucía de la Torre, a la dreta en la foto, s’ha inspirat en el poema “Las cosas” i en aquesta adaptació personal valora les coses que són importants per a ella i, sens dubte, ens convida a la reflexió:

¡QUÉ DESGRACIA!

Sin la familia no habría amor.

Sin amigos no habría amistad.

Sin los animales no habría compañía.

Sin el tráfico, ¡No más accidentes!

Sin los árboles no hay papel.

Sin los libros no hay letras.

Y sin la ciudad no hay personas.

¡Qué desgracia!

 

Enhorabona xics!!! i a continuar desenvolupant aquesta sensibilitat cap a la poesia.

 

Print Friendly, PDF & Email