Els alumnes de l’E-32 assisteixen a la presentació del llibre “Sortir de l’armari lingüístic” en el Museu de la Rajoleria

Sergi Durbà  / 30 de maig de 2017

Llenguaviva, el nom escollit per a anomenar la setmana pel valencià organitzada per l’Ajuntament de Paiporta i els departaments municipals corresponents, va comptar divendres passat amb un nodrit grup d’alumnes de 3r (E-32) de l’IES la Sénia que es desplaçaren fins al Museu de la Rajoleria per assistir a la presentació del llibre Sortir de l’armari lingüístic, escrit pels psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés. L’acte va ser conduït per la regidora de Joventut i Esports, Zaira Martínez Chisbert, que va estar acompanyada pel professor del centre Sergi Durbà i l’autora del llibre, Gemma SanginésVista general prèvia a la presentació

Llenguaviva, el nom escollit per a anomenar la setmana pel valencià organitzada per l’Ajuntament de Paiporta i els departaments municipals corresponents, va comptar divendres passat amb un nodrit grup d’alumnes de 3r (E-32) de l’IES la Sénia que es desplaçaren fins al Museu de la Rajoleria per assistir a la presentació del llibre Sortir de l’armari lingüístic, escrit pels psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés. La xarrada-taller al voltant de l’obra, a més a més, va ser precedida per l’exhibició d’uns quants booktubers, una aplicació audiovisual en què els alumnes exposen les seues impressions sobre alguna lectura del present curs 2016-2017, en aquest cas L’últim vaixell (Alfaguara-Voramar) i Costumari de records (Ed.3i4), tot ben amanit amb imatges i recursos sonors de diferent índole i consideració. L’acte va ser conduït per la regidora de Joventut i Esports, Zaira Martínez Chisbert, que va estar acompanyada pel professor del centre Sergi Durbà i l’autora del llibre, Gemma Sanginés, psicòloga allotjada a València però procedent de Bilbao, en conseqüència parlant d’èuscar, una llengua que com el català pateix les mateixes incomprensions i adversitats a l’hora d’assolir un estatus “normal” en qualsevol àmbit d’ús. Cal destacar, en aquest sentit, el qualificatiu de “normal” aplicat a la llengua pròpia, ja que el llibre gira al voltant de les situacions comunicatives en què els valencianoparlants se senten incòmodes o violentats pel fet de parlar-la amb naturalitat. És per aquesta raó que la regidora Martínez Chisbert va posar com a exemple un fet recent que li havia ocorregut en un bar del poble on li havien demanat explicacions pel fet de demanar un ‘tallat’ i no un cortado. O també la significativa anècdota que va posar Sergi Durbà en referir-se a la facilitat amb què els valencianoparlants es passen al castellà sense que ningú els ho demane, com si tingueren encastada al cervell la necessitat d’utilitzar aquesta llengua per a les coses “importants”, bé siga l’explicació d’un examen oficial, el doblatge d’una pel·lícula o un simple retall de premsa. Tot això sense tenir en compte que sovint el valencià es queda a la porta de casa, molt ben expressat per la comparació següent: “El valencià és per als valencians com una espardenya d’estar per casa. Per a eixir fora gasten la sabata de carrer: no és tan còmoda però és més lluïdora”.  O aquesta altra: “El valencià és com tenir el carnet de conduir al calaix i no agafar mai el cotxe” Totes aquestes situacions, molt més quotidianes del que sembla, es troben, per tant, recollides al llibre Sortir de l’armari lingüístic, tot un seguit de receptes i solucions per a gaudir de la llengua amb normalitat i amb sentit comú, sense que supose cap estrés ni cap problema afegit per als parlants. És per això que l’autora Gemma Sanginés va voler demostrar que sí, que tot és possible amb una miqueta de voluntat i conscienciació popular. I que no hi ha res que impedisca fer ús de la llengua o ser atés en qualsevol idioma, ni la procedència geogràfica, ni la condició social, ni les circumstàncies demogràfiques. Prejudicis fora!, pareix ser l’eslògan. I com a prova, l’autora va exposar les diferents experiències que s’han dut a terme en algunes poblacions del País Basc on el retrocés de la llengua pròpia s’ha pogut aturar mitjançant polítiques de protecció i d’autoestima per part dels parlants. Projectes com ara la fidelitat en l’ús de la llengua més minorada, en aquest cas l’èuscar, en períodes de temps perllongats. Però això només és un exemple. Arribat aquest punt i com a conclusió, és evident que des del Departament de Valencià de l’IES La Sénia us convidem a tots, alumnes i professors, a llegir el llibre, molt recomanable i necessari, aquesta és la veritat, més encara considerant que enguany s’ha incorporat com a lectura per als alumnes de 2n de Batxillerat, amb la professora Glòria Llàcer com a impulsora del projecte i de tot plegat, no debades va ser ella qui conjuntament amb Antònia Tàrraga va coordinar la visita dels alumnes a la setmana pel Valencià, Llenguaviva, de Paiporta. Benvingudes siguen aquestes iniciatives!

Print Friendly, PDF & Email