Vicent Camps, un rapsoda valencià en la Setmana Llengua Viva que organitza l’ajuntament de Paiporta.

Sergi Durbà / 23 de març

Fins a la Rejoleria es va desplaçar un nodrit grup d’estudiants de 4t d’ESO del nostre institut en una sessió que va girar al voltant de Marc Granell, un poeta valencià contemporani que tracta temes com l’amor a la terra i el pas del temps.

Diu el diccionari que un rapsoda és aquella persona de l’Antiguitat grega que recitava poemes èpics, per extensió també aquella persona que componia o recitava poemes de tota mena. I el cas és que jo no sé si escriure poemes en valencià és una qüestió èpica o no, però el que està clar és que actualment hi ha rapsodes d’una peça que reciten en la bella llengua d’Ausiàs March i que ho fan com ningú. Un d’ells, sens dubte, és Vicent Camps, de Xirivella, i valencià. Un rapsoda de la terra que va oferir un recital excel·lent en el Museu de la Rajoleria de Paiporta amb motiu de la Setmana per la llengua que ha organitzat l’ajuntament de tal localitat.
Fins allí es van desplaçar un nodrit grup d’estudiants de 4t d’ESO del nostre institut en una sessió que va girar al voltant de Marc Granell, un poeta valencià contemporani que tracta temes com l’amor a la terra i el pas del temps, que tot ho esborra i ho dilueix. Evidentment, també hi hagué cabuda per a altres poetes com ara l’enyorat Vicent Andrés Estellés, o d’altres potser no tan coneguts, però igualment profunds. Poetes i poetesses com Pere Quart, Lluís Torres, Alba Fluixà, Ramon Ramon o Àngels Gregori. I entretant, silenci, i també certa solemnitat, una crida als sentiments que va tenir certes ressonàncies en els nostres alumnes. De fet, Daniel Lerma de PR4 es va decidir a llegir un poema de Marc Granell que porta com a títol “˜La gran fira’. Una lectura, per cert, que va rebre l’admiració de tots els seus companys perquè sempre és d’agrair la participació i la inspiració del moment. Això és la poesia, si més no. Passió. O almenys aquesta explicació és la que desprenen els versos que decoren les polseres que els organitzadors de l’acte repartiren entre els assistents: “No hi ha llum com la llum amb què il·lumines el món quan apareixes i t’acostes”. És només un exemple. Però és genial. Senzillament.

Print Friendly, PDF & Email
Follow by Email
Facebook
Facebook
Twitter
Instagram