Pilar Pérez Esteve: “L’anàlisi que hem fet de la realitat és contundent: la major part dels problemes de convivència es creen, o es magnifiquen, en les xarxes”.

El Projecte d’Innovació Educativa “+ Paraules – Pantalles” pren aquest curs un nou impuls perquè “Només escoltant i obrint la participació s’avança”, assegura Pilar Pérez Esteve.

Glòria Llàcer / 23 de setembre de 2019

Un curs més, Pilar Pérez Esteve, orientadora de l’IES La Sénia, amb un entusiasme i una energia irreductibles posa en marxa el Projecte d’Innovació Educativa “+ Paraules – Pantalles”.

Dimecres 18 de setembre amb la primera reunió de coordinació del professorat participant arrenca un curs més un projecte que no para de créixer i evolucionar. Aprofitem l’entrevista per a què ens conte totes les novetats d’aquest curs.

Importantíssim revisar els usos que fan els adolescents de les noves tecnologies i també del temps que hi dediquen, no?

Sí. Molt important. El que està en qüestió no és l’ús d’Internet. L’accés a Internet ha canviat les nostres vides. Treballem en xarxa, reservem viatges, visitem museus… Internet ens obri infinites possibilitats, i a més  és una opció. El problema és l’ús que fem d’un recurs meravellós

Cada dia tenim conflictes derivats d’un ús inadequat d’Internet i, especialment, de les xarxes socials. Per exemple, un insult, que la majoria no ens atreviríem a dir mirant als ulls a una altra persona, es llança en el ”anonimat” de la xarxa. I té efectes demolidors en el cor dels que els reben. Inclús dels que assisteixen com a espectadors. I no sols els insults, els silencis també fan mal. I no parlem dels problemes de violència de gènere que tenen el seu germen i la seua projecció en l’ús terrible de les xarxes. Compartirien la intimitat dels seus cossos en la plaça amb tot el que passa?

Però esta només és una faceta, l’altra és el temps. Hores i hores dedicades a mirar la pantalla. Xarxes socials, videojocs, youtubers inconsistents que fan passar, amb les seues favades, un temps preciós als adolescents. Hores i hores perdudes de son, mirant una pantalla que t’atrapa amb una fina tela d’aranya de què costa molt eixir.

I no sols sedueix a adolescents, i els seus pares i mares? Arribem a casa esgotats, després de llargues jornades laborals i l’evasió és sofà i mòbil. Amb massa freqüència.

Quines noves propostes porta aquest curs el projecte Pigmalió?

El Pigmalió és un projecte de tutoria entre iguals que desenrotlla la competència emocional dels nostres estudiants. Ja porta implantat en La Sénia, i creixent, 9 cursos amb este. El Pigmalió tix xarxes d’afecte entre els estudiants, fomenta la solidaritat, l’empatia, la generositat, l’escolta activa i beneficia quasi més als majors que als benjamins. La investigació educativa ho corrobora des de fa dècades. S’explica en la web del projecte https://www.ieslasenia.org/ca/projectes/pigmalio/  i en el recurs de la conselleria REICO https://www.informavalencia.com/2018/04/13/reico-igualdad-y-convivencia-en-los-centros-educativos/

Ara volem donar-li un nou impuls. L’anàlisi que hem fet de la realitat és contundent: la major part dels problemes de convivència es creen, o es magnifiquen, en les xarxes. I el temps d’oci dedicat a les pantalles està influint molt negativament en el rendiment acadèmic. Les hores se’ls passen volant, sense adonar-se´n  i sense que els pegue l’aire. I nosaltres, els seus professors, passem hores i hores apagant incendis que es reprodueixen sense parar.

Què volem fer? Primer conéixer la situació real. Per a això, estem preparant unes enquestes (formularis online) anònimes dirigides als nostres estudiants i a les seues famílies per a comptar amb dades reals sobre l’ús. I també per a escoltar propostes, per a implicar a tots, per a explorar i buscar alternatives.

Només escoltant i obrint la participació s’avança. Res del que hem aconseguit s’hagués aconseguit sense l’energia desbordant dels adolescents, la generositat i professionalitat del professorat i la implicació de l’equip directiu.

Sembla que la participació del professorat  no deixa d’augmentar?

Així és. Qui diu que els docents no estem motivats? Este projecte es porta avant amb la participació, desinteressada i fora d’horari, de 32 companys. Acabe de fer el recompte perquè m’ha sorprés el número que apareix en el grup de whatsapp que tenim per a intercanviar informació: 32! És emocionant. Tots els professors compartim un somni: volem que el nostre institut siga el centre en què ens agradaria que s’educaren els nostres fills.

Gràcies a tota eixa generositat dels professors de La Sénia, el nostre institut, antic i amb instal·lacions cuidades però que tenen quasi 40 anys, està a rebentar d’estudiants. Perquè les famílies perceben que ací els nostres alumnes estan atesos perquè sabem que el benestar emocional és imprescindible per a l’èxit acadèmic.

Fem una miqueta d’història, quan comença el projecte Pigmalió?

Va començar en el curs 2011-12 en el que em vaig incorporar com a orientadora a este institut. Comencem, molt tímidament, Ferran Terol (fa anys que està en un altre institut) , Gloria Becerra (ara la nostra cap d’estudis) i jo. Ara ho coordinem Mónica Caminya i jo.

 Començàrem amb un sol grup de tercer d’ESO, amb molt poques parelles. I vam anar analitzant les coses que havíem de millorar, any a any. L’anàlisi del funcionament de projectes semblants en altres països i en el nostre ens ha ajudat molt. Cal estudiar més i inventar menys, d’això estem convençuts.

Però la clau ha estat en la resposta extraordinària i meravellosa dels estudiants, de les seues famílies, de l’ajuntament de Paiporta i de l’equip de professors excel·lent que hi ha en este institut. I, naturalment, gràcies al lideratge dels equips directius. De l’anterior amb Rafa Fernández-Llebrez com a director i de l’actual, amb el nostre director Vicent Tatay.

Podries fer un càlcul aproximat de la quantitat d’alumnes que han participat al llarg d’aquestos anys?

El primer curs, 2011-12, comencem 6 parelles, 12 alumnes. El 2012-13 ja érem 15 parelles, 30 alumnes. El 2013-14, 25 parelles, 50 alumnes. El 2014-15, 40 parelles, 80 alumnes. El 2015-16, 80 parelles, 160 estudiants. El 2016-17, 84 parelles, 168 alumnes. El 2017-18, 86 parelles, 172 estudiants. El 2018-19 van acabar 98 parelles. És a dir, han participat 868 estudiants. Encara que molts repeteixen primer com tutoritzats a l’arribar a l’institut i després com a tutors, a partir de 3r d’ESO. Este curs volem limitar-ho un poc per a poder cuidar millor de les parelles. Ja vos comptarem.

Participar en el projecte té també una recompensa en “crèdits” que l’alumnat podrà aprofitar en els seus estudis universitaris, no?

Clar. El més rellevant és el que “s’enduen al damunt” tot l’aprenentatge que suposa el voluntariat. Desenvolupen habilitats d’escolta activa, empatia, autoestima… Però, a més, fa uns anys, una alumna em va comentar que volia treballar en Nadal en uns grans magatzems. L’ajudàrem a preparar el CV i afegírem un certificat, firmat pel director, de voluntariat i eixe mèrit va ser decisiu perquè la contractaren.

Des de llavors, a final de curs, els donem un diploma i un certificat detallant les competències que han desenrotllat com a voluntaris en el Projecte.

Qualsevol empresa vol comptar amb persones amables, generoses, compromeses, responsables. I eixes qualitats els acompanyen en el seu cor i les corrobora un certificat.

¿Es podria definir també el Pigmalió, en termes generals com un espai per al creixement personal i acadèmic?

Exactament eixa és la clau. Rojas Marcos diu que no hi ha bons professionals que no siguen bones persones. Tots ho sabem. Oferir una bona educació es precisament això: sòlida formació humana i acadèmica. Eixe és el nostre somni.

¿I a l’alumnat que no es decideix a participar que els diries ara que encara estan a temps d’apuntar-se?

Que val la pena. Als xicotets no cal convéncer-los, ho tenen claríssim i s’apunten en massa. Amb els majors costa més: cal renunciar a un pati a la setmana, prestar atenció a si “el teu menut” no està sol, si té amics, que ningú la mamprén amb ell, que avança… Això és per a valents. Valents com les nostres xiques i xics.

 I han de saber que la societat es construeix teixint xarxes d’afecte. Ajudar als altres fa que ens sentim millor. És molt gratificant.

Vols una societat millor? Perquè de tu depén. Perquè com va dir Eduardo Galeano “Molta gent menuda, en llocs menuts, fent coses menudes, podem canviar el mon”

 

 

 

 

Print Friendly, PDF & Email
Total Page Visits: 366 - Today Page Visits: 1